Us ho diré ben clar des del principi perquè no hi hagi confusions: «plaç» en català no existeix, i «plaços» tampoc; és una putada però la vida és així, té aquestes coses. No ens queden 15 plaços d'hipoteca ni se'ns acaba el plaç per pagar una multa. El càncer del plaç ha fet tal destrossa al nostre organisme que no podem passar sense dir plaç a totes hores. Tots els mitjans de comunicació corren a dir plaç a cada oportunitat que se'ls presenta per col·locar-lo. Cap de nosaltres estalviem pas a l'hora de dir plaç perquè el plaç és com el pa amb tomàquet, queda bé a tot arreu.
A TV3 diuen plaç, a 8TV diuen plaç, al forn de pa diuen plaç, a l'Agència de Viatges diuen plaç, a l'Ajuntament et diuen que ja no tens plaç per pagar l'IBI. El metge et diu que tens 14 mesos de «plaç» d'espera per la pròtesi. A la Universitat els alumnes pregunten quin plaç tenen per entregar els treballs. Tu li preguntes a l'Advocat quin plaç teniu per recórrer la sentència, però ell et tranquilitza i et diu que tranquil, que hi ha plaç, que hi ha plaç.
El plaç sembla que no hi sigui però sempre està allà, esperant-nos, és com les petites defecacions de cabra que hi ha als camins, mirem de saltar-les però sempre se'ns enganxa alguna boleta a la sabata. Ha arribat fins aquí i ho ha fet per quedar-se. Hauríem de fixar un termini per exterminar el «plaç» d'una vegada per totes.