Tee de l'1 del Club de Golf Sant Joan. Camp públic, molt complicat. En aquella època la quota del Club era de vint mil pessetes trimestrals amb dret d'accés full al camp. Puntualitzo per no confondre al respectable sobre el meu poder adquisitiu i sobretot perquè no sembli el relat d'un sopar de duro, Déu me'n guard. No recordo quin torneig s'hi jugava. Era d'hora, això sí. Sento un soroll que no mena a equívoc, el d'un boogie tronat que s'apropa. Conduint Johan Cruyff i la seva senyora al costat. Una senyora rossa. Ell diu «buenos dias» i ella calla, no diu res. Una mal educada, vaja. Ell té unes dificultats per parlar qualsevol tipus d'idioma que no per conegudes deixen d'ésser dignes d'estudi, i pel català una espècie d'al·lèrgia.
Se m'atansa, i mig en castellà mig en galàctic em pregunta com és el forat 1, cap a on va. Li dic, seriós, sense fer el més mínim compliment a l'ínclit personatge, que fa dogleg (un gir) a la dreta i segueixo fent els meus swings d'escalfament. Planta la bola i carda un misto tort, directe als arbres de l'esquerra i la bola es perd pel bosc. «Declara injugable» —diu, el mestre. Planta la segona bola i dispara un altre cop de merda tort, i lleig, directe a l'esquerra, diria que toca el mateix arbre; si ho vol fer a propòsit encara estaria provant-ho. «Declara injugable» —torna a dir, el mestre. Planta la tercera bola (comptant les penalitzacions: 5è cop segons les regles) i carda un slice (efecte) que li va de collons per dibuixar el dogleg. Tot i l'encert en la trajectòria, es queda curt, a uns 175 metres de bandera. No vull mirar-li més el swing perquè és terrible, ràpid com una llebre, i diuen que s'encomana. Marxo.
I ja se sap, Johan, fill, es comença tenint una dona que no diu bon dia quan vas per aquest muntanyós país i s'acaba fent slice i raves baixets i torts per totes les valls i planúries catalanes.
Però la cosa és punyetera perquè al cap d'uns mesos em trobo a l'Ignasi, aquell amic que un dia em va trucar, i m'explica el següent: Lluís Canut, el Johan i Yupp Heynckes estaven jugant una partida de costellada al Club de Golf Montanyà, però amb quartos pel mig. Aquest club és el feu del l'astre del futbol i de la camarilla selecta que el llepa pertot fins a deixar-lo com una patena. També n'hi ha d'altres al club, són la gent normal.
Comença la partida i atès l'aforisme detallat en relació a començar el dia tort, Johan Cruyff comença a disparar cap al bosc de forma sistemàtica. Tot i els problemes, pel que sembla, el nano troba sempre la bola i després d'escoltar-se moviment de fullaraca la bola surt disparada, majestuosa, per sobre dels arbres més alts i aterra dolçament a l'esponjós fairway. I així, un forat rere l'altre, el nostre explorador es va ficant al bosc, troba la bola i se'n surt del problema. El Canut ja el coneix al Johan, però al Yupp Heynckes se li comença a ficar la mosca al nas i determina controlar-lo. Ja al forat 8 s'adona que el Johan cada vegada que surt del tee porta una bola diferent; per entendre'ns, cada vegada que entra al bosc treu una bola de la butxaca i tres per quatre fan dotze. Tu ja m'entens.
Yupp Heynckes porta un dia horrible, pitjor que el Johan, el marcador és força ajustat i comença a pensar en els calers. Al forat 16, a dos forats del final, l'astre del futbol mundial, l'home sobre el que recau tota la filosofia d'un club, el pes d'un país sencer, d'Europa, de l'OTAN, l'home que va dir «esto es uno» i tot i que la frase no vol dir res concret tothom ho va entendre, vull dir que ningú va entendre res però tothom va dir amén; aquest Home, carda un segon cop tan cap a la dreta, amb tant d'slice, que la bola cau clarament a l'interior d'un bosc inhòspit. No suposarà —tampoc— un gran problema: s'endinsa al bosc, remou cel, terra, bardisses, i al cap de minut i mig «una bola» torna a sortir inexplicablement dels arbres i aterra a prop de green, ensumant bandera.
Yupp Heynckes ja no pot més:
—¡Coño, Johan, te estás poniendo una bola todo el rato, hostia!
—No, no, esto es confundido: ¡Misma bola todo el partido!
I ja se sap, Johan, fill, es comença tenint una dona que no diu bon dia quan vas per aquest muntanyós país i s'acaba fent slice i raves baixets i torts per totes les valls i planúries catalanes.
Però la cosa és punyetera perquè al cap d'uns mesos em trobo a l'Ignasi, aquell amic que un dia em va trucar, i m'explica el següent: Lluís Canut, el Johan i Yupp Heynckes estaven jugant una partida de costellada al Club de Golf Montanyà, però amb quartos pel mig. Aquest club és el feu del l'astre del futbol i de la camarilla selecta que el llepa pertot fins a deixar-lo com una patena. També n'hi ha d'altres al club, són la gent normal.
Comença la partida i atès l'aforisme detallat en relació a començar el dia tort, Johan Cruyff comença a disparar cap al bosc de forma sistemàtica. Tot i els problemes, pel que sembla, el nano troba sempre la bola i després d'escoltar-se moviment de fullaraca la bola surt disparada, majestuosa, per sobre dels arbres més alts i aterra dolçament a l'esponjós fairway. I així, un forat rere l'altre, el nostre explorador es va ficant al bosc, troba la bola i se'n surt del problema. El Canut ja el coneix al Johan, però al Yupp Heynckes se li comença a ficar la mosca al nas i determina controlar-lo. Ja al forat 8 s'adona que el Johan cada vegada que surt del tee porta una bola diferent; per entendre'ns, cada vegada que entra al bosc treu una bola de la butxaca i tres per quatre fan dotze. Tu ja m'entens.
Yupp Heynckes porta un dia horrible, pitjor que el Johan, el marcador és força ajustat i comença a pensar en els calers. Al forat 16, a dos forats del final, l'astre del futbol mundial, l'home sobre el que recau tota la filosofia d'un club, el pes d'un país sencer, d'Europa, de l'OTAN, l'home que va dir «esto es uno» i tot i que la frase no vol dir res concret tothom ho va entendre, vull dir que ningú va entendre res però tothom va dir amén; aquest Home, carda un segon cop tan cap a la dreta, amb tant d'slice, que la bola cau clarament a l'interior d'un bosc inhòspit. No suposarà —tampoc— un gran problema: s'endinsa al bosc, remou cel, terra, bardisses, i al cap de minut i mig «una bola» torna a sortir inexplicablement dels arbres i aterra a prop de green, ensumant bandera.
Yupp Heynckes ja no pot més:
—¡Coño, Johan, te estás poniendo una bola todo el rato, hostia!
—No, no, esto es confundido: ¡Misma bola todo el partido!