Ser un morós és un esport, però el risc el tens tu, que ets el qui no cobra.
Hi ha el qui no pot pagar i no dorm —pobre—, i després hi ha el morós empedreït, el d'ofici; aquest és el que no et deixa dormir a tu. El que més m'interessa saber del meu morós —del qui m'està arruïnant— és saber quan té per fi l'accident, perquè pagar no pagarà, i per tant, millor que deixi de molestar.
Un morós amb pedigrí no es nega mai a pagar i sempre té una martingala a punt. «Ara mateix no puc». El «ara mateix» s'allarga com un xiclet ben bé cinc anys. Fins que no t'ha explicat la mandanga que fa cinquanta-tres no deixa d'agafar-te el telèfon, després de la cinquanta-tres, sí. És entranyable. Jo conec morosos que han heretat una fortuna dels pares i han seguit devent a tothom, com sempre. De fet, la morositat empedreïda només es cura amb la mort sobtada, sobrevinguda, justa i divina. Tinc morosos que després d'enviar-los quinze mails notificant el deute, em diuen que els hi torni a enviar perquè no en tenen constància. Per ser un morós de categoria primer s'ha de ser un gran catxondo.
El morós va ben pentinat pel davant, però pel darrere va amb la clenxa de la migdiada. Sol vestir amb mocassí Lottusse granate, trajo blau marí de ratlla diplomàtica i sempre porta una maleta de pell de color marró. Dins de la maleta no hi porta les factures que et deu, i ara, les factures que et deu les té arxivades a l'Outlook, en una carpeta que hi diu: MÁS TARDE/LOL. A la maleta hi duu La Vanguardia, les notes simples del Registre de les finques que ja té emmerdades, un bolígraf Pilot per fer el crucigrama del Fortuny i dues magdalenes Martínez.
De seguit us penjo el mail que he rebut aquesta setmana d'un porc senglar morós, que me l'estimo com a un germà. Només per com escriu hauria d'estar privat de llibertat i amb dos agents de l'autoritat a la porta de la cel·la. Aquest pirata em deu 1.300 euros —y subiendo— des de fa dos anys i mig. El mail és aquest:
Subject: Bona tarda. Escolta, CA-BRÓ: ¿Quin contestador t'ha saltat?, no tinc contestador! ¿Què vol dir "ja u se que dec cales i que'ls nire pagan"? ¿De quina façana em parles? ¿El sicari, gualtrapa, te l'envio a Torredembarra?
No, ara de veritat, aquestes no deixen de ser preguntes retòriques que em faig, en realitat li he enviat aquesta resposta: SÍ A TOT. Moltes gràcies i Bon Nadal.