Oda al menú infantil

Escolta'm, savi de restaurant, escolta'm bé: ahir em vaig menjar a casa meva uns ous ferrats amb patates per 1,35 euros que vaig haver de llevar-me a quarts de tres de la matinada a tocar-me l'api perquè somiava que m'ho feia amb dues sirenetes de Palamós alhora, mira si eren bons els ous; i si això encara no t'agrada prou, te'n diré una altra: me'ls vaig menjar sol, els ous ferrats amb patates, no hi havia ningú a taula, ningú que m'estigués lloant totes i cadascuna de les mossegades que feia a no sé quina menja, ningú que em donés la tabarra amb una cosa tan prosaica com menjar.

Deixa de fer fotos dels plats, deixa de lloar restaurants, deixa de valorar-los, deixa de donar-me la teva opinió. Jo només surto de casa per menjar menús infantils. Vols saber on es menja que no t'ho creus per 15 euros? Sí? Doncs no t'ho diré, perquè el menú infantil m'agrada només a mi i al meu fill, i no penso traspassar-te les meves neures ni penso fer-te partícip dels meus coneixements. No m'agraden els restaurants on vas, no m'agraden els comentaris que en fas, no vull veure ni saber què menges, no vull saber res de tu, en definitiva; l'única cosa que m'interessa saber de tu és quan tanques el blog, t'ho dic des del respecte més absolut, però amb fermesa.

Més macarrons i menys menús de temporada. Els productes de temporada jo els cullo de l'arbre, que és l'únic element certament fiable. La temporada als restaurants coincideix amb la temporada del robatori. No vull jornades de la carxofa, no vull menús del bolet, no vull olives líquides, les vull sòlides; no vull res cruixent que no sigui pa, no vull «tenir sensacions» a cap altre lloc que no sigui un llit. Les teves sensacions són els meus malsons, plom. Vull espaguetis amb formatge ratllat, vull llomillo de dos colors, vull patates amb ous ferrats i tomàquet de pot Mas Ferrer, vull mitjanes de bou a la brasa, vull que l'arròs a la cubana sobresurti del plat com si fos el Montcau, vull esmorzar una torrada gegant amb mantega Cadí i melmelada de figues, vull que em deixis viure tranquil.

Esferificar i la tòfona negra no té res a veure amb el luxe, el luxe són els meus consells i esferificar és el que fa Messi amb les nostres vides, amic meu, la resta són martingales. Deixa de pontificar i escolta'm: celebra la vida a casa teva o a casa dels teus amics, no vagis a cap restaurant, a cap; i si hi vas, no parlis amb la boca plena, no facis soroll amb els coberts, no toquis el mòbil, aguanta els companys de viatge com bonament puguis, i quan acabis de fer el mec: paga, i sobretot no ho expliquis a ningú.