Roger Montañola. Ara tertulià a El món a RAC 1. Quota unionista del sector «jo ja ho deia» que amb un paternalisme vorejant la indecència senyoreja des d'un pedestal les cendres de l'independentisme. Unió Democràtica va morir però la defensa d'una Catalunya dins d'Espanya té encara una salut de ferro. No coneixia l'ofici de Montañola, tot just l'havia vist mig sentit en una xerrada sobre liberalisme i fins ara creia que era un simple enginyer del trepant. No és així. Va llicenciar-se en l'art d'emprendre mentre es doctorava ensems en filologia catalana. Vegem la rèplica que fa a un senyor que l'interpel·la: «No sé si he nascut pijo però et puc assegurar que no ric. [no sabem si vol dir que no és ric, o que no riu mai, però intentarem escatir-ho pel context] He sapigut [crec que «sapigut» podria ser el nom d'algun emperador persa] emprendre i guanyar-me bé la vida. Si això et fot dos pedres». Dues pedres, doctor Montañola, no «dos pedres», tens el castellà gras com un porc de tant xuclar-te la sang. I no poses una coma on toca ni a punta de pistola. Feta l'anàlisi sintàctica i ortogràfica i bandejat el tuf estantís que desprèn aquesta rèplica tan lluminosa, crec, sincerament, que som davant d’un electricista.
Bé, però hem de seguir observant amb interès què més ha de dir-nos. Al cap de pocs dies d'aquest replie-llumenera, com d'habitud doctor Montañola torna a alçar la veu a la ràdio i el cafè se'm posa malament; tant, que faig un tuit dient que és «més tòxic que l'Estat espanyol i Txernòbil junts». Exagero però per la franja baixa. No vaig citar-lo amb l'arrova perquè això obre la porta a relacions epistolars i per manca de temps no m'ho puc permetre, i molt menys amb un electricista. Però vet aquí que el doctor és tan emprenedor que fa egosurfing i veu el tuit. Aquesta és la seva resposta, elèctrica: «Ei! Et passo algunes dades pq puguis seguir alimentant el teu odi: sóc extremadament feliç, em guanyo prou bé la vida i tinc bons amics i família sana. Vinga, bon Nadal odiador». Mare de Déu de Queralt, ajuda'm a digerir tant d’enganyatall. «Odiador», doctor, fa pinta de ser un web per comparar assegurances, i que manifestis que ets extremadament feliç no em fa por, potser una mica d'enveja, però us conec els trucs. Tenir un ofici tan digne com el d'electricista i que la teva família estigui sana no et dóna dret a atacar una persona amb tants problemes com jo. Em trobo a l'atur, sóc orfe i l'últim amic que em queda s'està morint. Malànima.
Valentí Puig. La seva prosa en català m'està produint tal reguerol de llàgrimes que tinc el rostre clivellat; llàgrimes de joia, esclar. Un ventall d'expressions que et fan estimar el català tant com al primer amor. Amb aquella esperança i submissió incondicional. Li ho copiaré tot. Li ho copiaré tot fent veure que no el conec. Sota l'ègida del seu català balear començaré la reconquesta aquí mateix, des d'aquest dietari. Li estic llegint «La bellesa del temps. Dietaris 1990-1993», aleshores Puig era corresponsal per ABC a Londres. Definir-te, com ho fa Puig, com un liberal-conservador «de centre» és envoltar-te d’un mur de protecció de cinc metres de gruix. A desgrat que s'oposa a la sobirania de Catalunya, s'ha de ser molt curt per a no llegir un escriptor com Valentí Puig —o qualsevol altre— pel sol fet que no combregui amb la teva tribu. Així ens va.
Anglaterra. Els britànics estimen i respecten la seva monarquia perquè va ser la primera nació moderna a sotmetre-la. Una vegada has deixat clar qui mana, no deixes de ser vassall però n'ets perquè tu ho vols, la diferència és significativa.
Sergi Sabrià (ERC), declara: «Si el dia que érem més forts no ens en vam sortir, ens hem de preparar per a guanyar el següent embat. Jo no vull perdre més.» Qui va perdre, ratota? Qui va llençar per l'aigüera el capital dels últims cinc anys? Qui va mentir a mans plenes? Quin embat? Fins quan estirareu el xiclet del «fem república»? Quina república, tros d'ase? Han substituït república per independència perquè república no vol dir res i entreté la Brigada de l'Empènyer. Aquest govern i la Brigada de l'Empènyer són els dos enemics principals de la llibertat de Catalunya.
La publicitat és l'art de tractar-te com un idiota però produint-te la sensació que ets molt especial. Crear-te una necessitat que no tens i fer-te-la desitjar és el repte més pervers del capitalisme. Si adquiríssim els béns de consum i serveis que realment —que biològicament— necessitéssim, demà tancarien dos terços de les empreses mundials. Jo ho sé, tu ho saps i tothom ho sap però mentre ens fem els idiotes el món tira endavant.
Valentí Puig. La seva prosa en català m'està produint tal reguerol de llàgrimes que tinc el rostre clivellat; llàgrimes de joia, esclar. Un ventall d'expressions que et fan estimar el català tant com al primer amor. Amb aquella esperança i submissió incondicional. Li ho copiaré tot. Li ho copiaré tot fent veure que no el conec. Sota l'ègida del seu català balear començaré la reconquesta aquí mateix, des d'aquest dietari. Li estic llegint «La bellesa del temps. Dietaris 1990-1993», aleshores Puig era corresponsal per ABC a Londres. Definir-te, com ho fa Puig, com un liberal-conservador «de centre» és envoltar-te d’un mur de protecció de cinc metres de gruix. A desgrat que s'oposa a la sobirania de Catalunya, s'ha de ser molt curt per a no llegir un escriptor com Valentí Puig —o qualsevol altre— pel sol fet que no combregui amb la teva tribu. Així ens va.
Anglaterra. Els britànics estimen i respecten la seva monarquia perquè va ser la primera nació moderna a sotmetre-la. Una vegada has deixat clar qui mana, no deixes de ser vassall però n'ets perquè tu ho vols, la diferència és significativa.
Sergi Sabrià (ERC), declara: «Si el dia que érem més forts no ens en vam sortir, ens hem de preparar per a guanyar el següent embat. Jo no vull perdre més.» Qui va perdre, ratota? Qui va llençar per l'aigüera el capital dels últims cinc anys? Qui va mentir a mans plenes? Quin embat? Fins quan estirareu el xiclet del «fem república»? Quina república, tros d'ase? Han substituït república per independència perquè república no vol dir res i entreté la Brigada de l'Empènyer. Aquest govern i la Brigada de l'Empènyer són els dos enemics principals de la llibertat de Catalunya.
La publicitat és l'art de tractar-te com un idiota però produint-te la sensació que ets molt especial. Crear-te una necessitat que no tens i fer-te-la desitjar és el repte més pervers del capitalisme. Si adquiríssim els béns de consum i serveis que realment —que biològicament— necessitéssim, demà tancarien dos terços de les empreses mundials. Jo ho sé, tu ho saps i tothom ho sap però mentre ens fem els idiotes el món tira endavant.
Matrimoni. El matrimoni reeixit és una parella que va traient-se les màscares mútuament i que, per simpatia, per proximitat, per pudor, es deixen posada la penúltima.